El Butlletí Oficial de la Província de Castelló és la publicació oficial que arreplega anuncis d’Ajuntaments i particulars i que, actualment, es publica només en format digital, a través de la pàgina web de la Diputació.
Darrerament, ha sigut aprovat el nou Reglament regulador d’este servei, en el qual figura que “[...] El Boletín Oficial de la Provincia se publicará siempre en castellano, y en su caso, también lo será en valenciano cuando la administración o particular anunciante remita el texto redactado en ambas lenguas.” (Art. 4).
No cal oblidar que la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la nostra autonomia són les dues normes legals de major rang legislatiu que determinen en els articles 3 i 7, respectivament: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció” i “Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià”.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, expressa en el preàmbul IV: “La Generalitat té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la comunitat autònoma i d’una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat”. Continua: “Aquesta llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma, i disposa de les mesures pertinents per tal d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l’administració i l’ensenyament”.
L’article 7.1 de l’Estatut d’Autonomia determina que “Els dos idiomes oficials de la comunitat autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conéixer-los i a usar-los”.
Aquesta mateixa llei estableix en l’article 2: “El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els valencians tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques”.
L’article 7, que mereix una consideració especial, indica: “El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració pública, de l’Administració local i de les altres corporacions i institucions públiques dependents d’aquelles.”
L’article 30 determina: “1. La Generalitat Valenciana i les corporacions locals podran exceptuar i bonificar respecte d’obligacions fiscals els actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió de la cultura valenciana, amb una consideració especial a les que comporten l’ús del valencià”.
A fi de garantir el dret del ciutadans i ciutadanes a ser atesos per l’administració i rebre’n resposta en la llengua que ho sol·liciten, els paràgrafs 2 i 3 d’aquest mateix article exigeix als poders públics: “2. A les bases de convocatòria per a l’accés a càrrecs, ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les corporacions locals, en l’àmbit de les seues respectives competències valoraran el coneixement del valencià per tal que puguen realitzar-se les funcions públiques d’acord amb els principis d’ús del valencià previstos en aquesta llei.” O afig: “3. Els poders públics valencians, a efecte de l’apartat anterior assenyalaran els llocs per als quals és preceptiu el coneixement del valencià”.
Els articles 27 i 28 obliguen l’Administració a fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans dependents d’aquesta.
I l’article 33 preceptua: “Els poders públics valencians fomentaran en l’àmbit de la seua competència i d’acord amb el que disposa aquesta Llei, l’ús del valencià a les activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives”.
D’altra banda, cal destacar el contingut de les resolucions del Parlament Europeu de 30 de novembre de 1987, sobre les llengües i cultures de les minories regionals i ètniques; de l’11 de desembre de 1990, sobre la situació de les llengües a la Comunitat; del 9 de gener de 1994, sobre les minories lingüístiques i culturals de la Unió Europea; de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, adoptada com a convenció pel Comité de Ministres del Consell d’Europa el 25 de juny de 1992, i de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, proclamada a Barcelona el 6 de juny de 1996.
A la vista d’aquest reglament del BOP i tenint en compte els textos legals vigents en matèria lingüística està clar que aquest no respecta en el seu esperit cap de la legislació vigent, a banda de que vulnera el dret dels Ajuntaments a enviar en qualsevol de les dues llengües oficials i que el cost s’augmenta si algun Ajuntament vol publicar-ho en valencià.
PROPOSTES D’ACORD
Pels motius adés assenyalats, el Grup Municipal del Bloc presenta al Ple de l’Ajuntament de l’Alcora, per tal de debatre i, si escau, aprovar els acords següents:
1.- Instar a la Diputació de Castelló a que el Butlletí Oficial de la Província de Castelló tinga una estructura absolutament bilingüe en valencià i castellà, de manera que, amb independència de la llengua en la qual siga enviat cada anunci per part d’administracions i particulars, puga ser íntegrament consultat en qualsevol de les dues llengües oficials del nostre territori.
2.- Instar a la Diputació de Castelló a que establisca els mecanismes adients per garantir que, amb independència de les possibilitats de cada administració o particular, la publicació en bilingüe dels anuncis no represente cap sobrecost econòmic addicional per a l’anunciant.
