A la passada comissió informativa del mes de desembre el BLOC va presentar una moció-proposició per impulsar l’Illa de la Cultura al Casc Antic de l’Alcora. Per refrescar un poc, comentar que es tracta del lloc on està el Museu de Ceràmica (que actualment s’està ampliant) i la Biblioteca Municipal, i on també hi ha edificis d’interés històric-artístic com ara l’església de la Sang i el Casino Republicà.
La moció-proposició incloïa:
L’adquisició dels 2 habitatges en què ara està dividit l’antic Casino Republicà.
La signatura d’un conveni amb el bisbat de Sogorg-Castelló per la cessió a llarg termini de l’església de la Sang a l’Ajuntament, per a usos museístics i culturals.
Per tal de portar al Plenari una proposta treballada, i no una declaració d’intencions, vam establir contactes previs amb els responsables de la parròquia i del bisbat, arribant a un principi d’acord pel qual cedirien l’ús de l’església de la Sang a l’Ajuntament per un període no inferior a 25 anys, a canvi e no fer usos contraris a la moral catòlica, condició del tot acceptable i lògica, com es pot entendre.
És clar, que l’església de la Sang necessita urgentment una rehabilitació, amb la consegüent despesa. Però tenint en compte que mitjançant el conveni proposat, l’Ajuntament s’asseguraria l’ús de l’edifici per més de 25 anys, la despesa a realitzar quedaria perfectament amortitzada. I a més, no hi ha que oblidar que, de la mateixa manera que l’ampliació del Museu ha estat subvencionada pel Ministeri d’Habitatge, per la rehabilitació de la Sang es podria demanar (pràcticament s’hauria d’exigir) ajuda a la Conselleria de Cultura, que cal recordar que encara no ha posat ni un euro en el Museu, ni quan es va comprar i condicionar l’actual seu (finals de la dècada del 80 i principis del 90) ni amb l’ampliació ara en marxa.
Respecte al Casino Republicà, l’Ajuntament ha perdut una ocasió immillorable d’incrementar el seu patrimoni històric-artístic per no haver adquirit en el seu moment una de les cases que en formen part, que va estar a ala venda quasi tot l’any 2007 (amb un rètol ben visible) fins que la va adquirir un particular. De tota manera, mai és tard i encara s’està a temps de rectificar.
Malgrat els vots a favor de BLOC i PP, aquesta proposta va ser rebutjada amb els vots en contra de PSOE i AIPLA, sense donar raons convincents, i amb arguments com que caldria comprar l’església de la Sang en lloc de signar el conveni gratuït de cessió; com si d’aquesta manera no hi haguera que invertir en la seus rehabilitació! Clar que l’Ajuntament li tocaria rehabilitar la Sang com a usuari de l’edifici, però ací és on entra la vàlua política de cadascú, a l’hora de negociar convenis i de portar subvencions d’altres administracions (Conselleria) cap a l’Alcora. Sense oblidar que, independentment de la propietat, l’església de la Sang forma part del patrimoni històric-artístic de TOTS els alcorins, i encara que siga obvi, ningú se la podrà emportar mai d’on està: sempre serà del poble. No és cas del Casino Republicà, que ara per ara no està protegit i podria pedres per sempre con ha passat recentment amb tants edificis civils de l’Alcora (la Progresiva, Casino Cossiero, Molí de Custodio, habitatges del casc antic...). I després ens queixem de que no tenim res!!!
“L’Illa de la Cultura” no és un caprici, sinó una necessitat d’un Casc Antic devaluat, per tal de potenciar-lo, donar-li valor i fer d’ell un referent cultural per a l’Alcora i tota la comarca. Des del BLOC tenim un projecte cultural per al poble de l’Alcora molt ambiciós, i veiem que de vegades pesen més les segles del partit que el bé del poble, una llàstima. Nosaltres, ho estem deixant ben clar, per damunt esteu la gent, els alcorins.
Creiem que aquesta proposta no ha esta valorada en profunditat, perquè no compromet ni despeses importants ni immediates per a l’Ajuntament, i s’ha votat en contra atenent només a criteris superficials i , fins i tot, personals. Fins a quin punt el contenciós per la propietat de les ermites ha influït en el sentit del vot d’aquesta moció? Perquè tant d’interès en la propietat de les ermites i ara els oferim una concessió gratuïta i no l’accepten?
La moció-proposició incloïa:
L’adquisició dels 2 habitatges en què ara està dividit l’antic Casino Republicà.
La signatura d’un conveni amb el bisbat de Sogorg-Castelló per la cessió a llarg termini de l’església de la Sang a l’Ajuntament, per a usos museístics i culturals.
Per tal de portar al Plenari una proposta treballada, i no una declaració d’intencions, vam establir contactes previs amb els responsables de la parròquia i del bisbat, arribant a un principi d’acord pel qual cedirien l’ús de l’església de la Sang a l’Ajuntament per un període no inferior a 25 anys, a canvi e no fer usos contraris a la moral catòlica, condició del tot acceptable i lògica, com es pot entendre.
És clar, que l’església de la Sang necessita urgentment una rehabilitació, amb la consegüent despesa. Però tenint en compte que mitjançant el conveni proposat, l’Ajuntament s’asseguraria l’ús de l’edifici per més de 25 anys, la despesa a realitzar quedaria perfectament amortitzada. I a més, no hi ha que oblidar que, de la mateixa manera que l’ampliació del Museu ha estat subvencionada pel Ministeri d’Habitatge, per la rehabilitació de la Sang es podria demanar (pràcticament s’hauria d’exigir) ajuda a la Conselleria de Cultura, que cal recordar que encara no ha posat ni un euro en el Museu, ni quan es va comprar i condicionar l’actual seu (finals de la dècada del 80 i principis del 90) ni amb l’ampliació ara en marxa.
Respecte al Casino Republicà, l’Ajuntament ha perdut una ocasió immillorable d’incrementar el seu patrimoni històric-artístic per no haver adquirit en el seu moment una de les cases que en formen part, que va estar a ala venda quasi tot l’any 2007 (amb un rètol ben visible) fins que la va adquirir un particular. De tota manera, mai és tard i encara s’està a temps de rectificar.
Malgrat els vots a favor de BLOC i PP, aquesta proposta va ser rebutjada amb els vots en contra de PSOE i AIPLA, sense donar raons convincents, i amb arguments com que caldria comprar l’església de la Sang en lloc de signar el conveni gratuït de cessió; com si d’aquesta manera no hi haguera que invertir en la seus rehabilitació! Clar que l’Ajuntament li tocaria rehabilitar la Sang com a usuari de l’edifici, però ací és on entra la vàlua política de cadascú, a l’hora de negociar convenis i de portar subvencions d’altres administracions (Conselleria) cap a l’Alcora. Sense oblidar que, independentment de la propietat, l’església de la Sang forma part del patrimoni històric-artístic de TOTS els alcorins, i encara que siga obvi, ningú se la podrà emportar mai d’on està: sempre serà del poble. No és cas del Casino Republicà, que ara per ara no està protegit i podria pedres per sempre con ha passat recentment amb tants edificis civils de l’Alcora (la Progresiva, Casino Cossiero, Molí de Custodio, habitatges del casc antic...). I després ens queixem de que no tenim res!!!
“L’Illa de la Cultura” no és un caprici, sinó una necessitat d’un Casc Antic devaluat, per tal de potenciar-lo, donar-li valor i fer d’ell un referent cultural per a l’Alcora i tota la comarca. Des del BLOC tenim un projecte cultural per al poble de l’Alcora molt ambiciós, i veiem que de vegades pesen més les segles del partit que el bé del poble, una llàstima. Nosaltres, ho estem deixant ben clar, per damunt esteu la gent, els alcorins.
Creiem que aquesta proposta no ha esta valorada en profunditat, perquè no compromet ni despeses importants ni immediates per a l’Ajuntament, i s’ha votat en contra atenent només a criteris superficials i , fins i tot, personals. Fins a quin punt el contenciós per la propietat de les ermites ha influït en el sentit del vot d’aquesta moció? Perquè tant d’interès en la propietat de les ermites i ara els oferim una concessió gratuïta i no l’accepten?
7 comentaris:
Personalment crec que l'"illa de la cultura" és una bona idea. Ara bé, seria molt bo que l'Ajuntament poguera tenir almenys la co-propietat de l'Església de la Sang.
En un estat aconfessional com el que vivim cal que quede molt ben delimitat el que és del comú i el que correspon a una societat privada com és l'Església Catòlica.
Tots els catòlics són ciutadans, però no tots els ciutadans són catòlics.
Cesc te n'has oblidat! jijiji
francescpuchol@correucal.cat
Benvolgut anònim,
De què es suposa que m'he oblidat?
Amic Cesc: no és una cessió per 25 ó 30 anys el més semblant a una co-propietat?
I no és el mateix signar convenis d'aquest tipus amb una entitat com l'església o amb una altra administració? (de cessions d'immobles entre administracions, fundacions, empreses públiques... hi ha molts exemples)
I no és cert també que, per molta inversió que faces en un edifici com l'església de la Sang, en 25 anys ho tens més que amortitzat?
Jo veig que el problema està més en la perspectiva que no tant en la forma: parlem de 25 anys i tots ens els apliquem a nosaltres... serem molt majors, no sé què passarà d'ací a tant de temps...
El que per a un particular és una cosa, per als administradors públics n'és una altra ben diferent (i ací fique com a administradors públics als polítics, i a tots els que gestionen recursos de molts com l'església, les caixes d'estalvis, les fundacions, associacions...).
Si es mira amb eixa perspectiva, no s'ha de tenir cap por en signar aquest topus de convenis, si és que interessen al bé comú de la societat, independentment de qui siguen els seus actors.
Precisament, benvolgut veí, i si d'ací 25 anys, que com tu dius molt bé, ningú sabem que serà de nosaltres, un Bisbe fa ús legítim de la seua propietat i decidix vendre l'Església de la Sang per construir un Seminari Nou. Qui li podrà impedir que ho faça?. Mira, les persones passem i les institucions romanen.
Crec que quan més clares es facen les coses menys problemes ens trobarem en el futur.
Eixa pot ser una de les clàusules del conveni: opció preferent de l'Ajuntament per comprar l'església d'ací a 25 anys. Per altra banda, la Sang està inclosa en el catàleg d'edificis protegits al PGOU, i continuarà així al proper. És a dir: es pot vendre però no enderrocar, com ha succedit altres vegades.
Tampoc és mala solució la copropietat, però pot ser més complexa a l'hora de gestionar l'edifici: caldrà l'acord dels 2 propietaris per qualsevol obra? les obres es finançaran al 50%? L'ús de l'edifici quedarà en exclussiva per a un dels propietaris?
Crec que és molt bo encetar aquest debat, i crec que al mateix temps l'Ajuntament deuria reconsiderar la proposta presentada pel Bloc, assumir-la i donar-li forma. Tots eixirem guanyant.
Benvolgut veí, d'acord amb tu. El que ara cal és que la Diòcesi de Sogorb-Castelló i l'Ajuntament de l'Alcora creen una taula negociadora i consensuen els punts pels quals s'ha de regir eixa co-propietat. No, sense abans, haver estat aprovada "l'illa de la cultura" pel ple municipal.
Publica un comentari a l'entrada