DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DEL BLOC JOVE DE L'ALCORA
1.- Definició:
Organització jove, formada per joves i adreçada als joves. Inspirat en uns valors progressistes i nacionalistes, entenent aquest valors com a una ferramenta per a la modernització de l’Alcora.
Es tracta d’una formació independent respecte el col·lectiu local del Bloc, amb una organització i gestió pròpia. El Bloc Jove de l’Alcora realitza les tasques de responsabilitat social i cultural pertanyent al col·lectiu local del Bloc. Per això, aquesta organització treballarà per equipar una identitat cultural i social a tots els grups de la societat on es relaciona aquest col·lectiu, sobretot, pel que fa a la joventut de l’Alcora, a través, del desenvolupament d’accions culturals.
2.- Objectius: (valors)
- Apostar per la nostra cultura, fonamentalment la nostra llengua, el català1. Així com recolzar les altres cultures que enriqueixen la nostra, és a dir, interculturalitat.
- Basar-se en la cultura i en la joventut del poble de l’Alcora.
- Apostar per la participació i la igualtat.
- Fomentar el respecte i la pau.
3.- Àmbit d’actuació:
L’Alcora és el nostre àmbit d’actuació, ja que el nostre propòsit es millorar la qualitat de vida de la joventut d’aquesta ciutat.
4.- Línies bàsiques:
- Afavorir la projecció de la cultura i la llengua en totes les seves modalitats i mitjans d’expressió.
- Promoure l’ensenyament i la difusió del català1 a l’Alcora.
- Afavorir estudis i investigacions sobre la cultura local.
- Promoure el coneixement de totes les arts (música, literatura, teatre, cinema, fotografia,...) realitzades en la nostra llengua a l’Alcora.
- Fomentar la creació cultural feta per el jovent de la nostra ciutat.
- Promoure el coneixement del patrimoni artístic local.
- Reivindicar postures que aposten per el respecte, la pau i la igualtat.
EL COL·LECTIU DEL BJL'A
1- Valencià segons l’Institut d’Estudis Catalans és:
1- Adj Relatiu o pertanyent a la ciutat de València, al País Valencià o a llurs habitants. Natural de la ciutat de València o del País Valencià
2- m i f. Habitant de la ciutat de València o del País Valencià
3- m LING Modalitat del català parlat al País Valencià, català meridional
1- Adj Relatiu o pertanyent a la ciutat de València, al País Valencià o a llurs habitants. Natural de la ciutat de València o del País Valencià
2- m i f. Habitant de la ciutat de València o del País Valencià
3- m LING Modalitat del català parlat al País Valencià, català meridional
23 comentaris:
según el DRAE ,en su quinta acepción ( seguramente sigue asi porque ERC no se dio cuenta cuando tenía al gobierno atado jajaj menos mal que solo leen en catalá sino . . . ni ahi hablabamos en valenciano .
de todos modos , por si no lo habiais visto , lo pongo yo jaj
valenciano, na.
un vell
5. m. Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y "se siente" allí comúnmente como "lengua propia".
por cierto , podiais haber nombrado tambien el estaut , "La lengua propia de la Comunitat Valenciana es el valenciano".
2. El idioma valenciano es el oficial en la Comunitat Valenciana, al igual que lo es el castellano, que es el idioma oficial del Estado . . . y bueno bla bla bla
¿ respetais antes un organo catalan que vuestro propio estatuto ? no digais entonces que buscais la promocion de lo autoctono o al menos no lo disfraceis de autoctonismo , a la gente solo se la engaña una vez
si vosotros no lo veis asi , es cosa vuestra pero yo me siento mas respresentado por el gobierno español y valenciano en este caso , por el diccionario de la RAE , que por la generalitat catalana o cualquiera de sus institutos que en el fondo lo unico que hacen es atribuirse lo suyo y lo del resto , por cierto , como claro ejemplo , el archivo de la corona de aragon casi pasa a ser patrimonio exclusivo de catalunya , y algo mas fuerte ,
en su web se atribuian las fallas como fiesta autóctona de catalunya . . . si , las fallas , si al final hasta la cheperudeta sera de l'alt ampurdà
por cierto ya que tan buenas relaciones teneis con la generalitat catalana podriais hacerle un favor al pueblo, podiais pedir la cesion de la ceramica del conde de aranda del museo de barcelona al de alcora , creo que despues de dar el coñazo de que los papeles de salamanca eran catalanes , creo que la ceramica de alcora . . es de alcora ¿no? ahhhhh no , que eso solo se aplica cuando se trata de recibir , que iluso soy , realmente no se que diferencia hay entre el bloc y ERPV , donde estan ellos lo se , donde estais vosotros no , que quieren ellos lo se , que quereis vosotros no y despues de esas alianzas electorales todvia menos , dependeis del bloc valenciano ? o sois independientes a el ? me estoy haciendo viejo , no entiendo nada
avui ,aldiari llegia que la generalitat catalana vol ampliar la consulta del 2014 a tot el conjunt dels paisos catalans .
m'agradaria saber , que pense el BLOC-ALCORA al respecte
Benvolgut Jaj
Obres de nou la caixa dels trons i tornes a traure la tant repetida controvèrsia de si valencià o si català. Mira, et parlaré des de la meua experiència personal, doncs jo he viscut a Catalunya i evidentment ací, on vaig nàixer, i et puc dir que m'he entès amb tot el món en els dos llocs.
Crec que les diferències que pots trobar entre l'empordanès i el alcorí no són més grans ni més xicotetes que les que trobe jo entre l'alcorí i el valencià-català-Balear que parlen a la comarca dels Ports de Morella.
Altrament, si fem cas de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, estaràs d'acord amb mi, que si creiem a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, màxima autoritat en matèria lingüística al nostre País, afirmarem la unitat de la llengua.
No sé quin problema hi ha en dir-li a la llengua pel seu nom... que mes dona dir-li valencià que català... No crec que a ningú li extranye que un argentí digue que parla el castellà, doncs, perquè ací passa... serà per política???? Serà perquè hi han intencions de separar-nos les regions que compartim la mateixa llengua. (Divideix i guanyaràs, i no se guanyarà fins que el valencià/català desaparegue).
Valencià i català, dues denominacions equivalents i plenament legals
El nom que la llengua pròpia rep en l'Estatut d'Autonomia és valencià, sense cap referència explícita a la resta de la comunitat lingüística ni al fet que en tots els altres territoris el nom oficial és català, que és així mateix la denominació general en l'àmbit internacional i acadèmic.
Tant valencià com català han estat dues denominacions usades pels valencians al llarg de la història (si més no, des del segle XIV a l'actualitat) i totes dues són legítimes i vàlides perquè els valencians anomenem la nostra llengua. Ara bé, no és cap secret que el fet que l'Estatut d'Autonomia només parle de valencià i no faça cap menció a la unitat de la llengua catalana ha estat tergiversat per imposar que el valencià és un idioma circumscrit al territori administratiu del País Valencià i diferent de tots els altres i, sobretot, obsessivament separat del "català". La finalitat d'aquesta manipulació ha estat aïllar el valencià de la resta de la comunitat lingüística i impedir l'extensió i la normalitat del seu ús, fent-lo motiu de conflicte permanent.
El reconeixement d'aquesta doble denominació equivalent de la llengua ha estat motiu d'una aferrissada batalla judicial que ha durat anys i que s'ha saldat, si més no en els tribunals, amb una victòria dels partidaris de la unitat de la llengua catalana. En els darrers anys, les universitats públiques valencianes (la d'Alacant, la Jaume I de Castelló i la València), juntament amb associacions i sindicats compromesos amb la llengua (Acció Cultural del País Valencià i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament-Intersindical Valenciana) han aconseguit que els tribunals de justícia del més alt nivell (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justícia valencià) reconeguen en 11 sentències diferents l'equivalència i la possibilitat legítima d'emprar la denominació llengua catalana per a la llengua pròpia dels valencians. La Generalitat Valenciana governada pel PP ha perdut sistemàticament els 10 litigis amb què, fins a la data, ha pretès segregar legalment el valencià de la resta del català. L'altre, el va perdre una associació d'extrema dreta que actuava contra la Universitat de València.
Des de la Sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional, de 21 d'abril, no té cap fonament jurídic la pretensió, tan repetida, segons la qual només es podria denominar vàlidament valencià i que seria contrari a l'Estatut -i fins i tot a la Constitució- emprar qualsevol altra denominació per a la llengua pròpia dels valencians. Aquest alt tribunal ha dictaminat que:
a) Com a equivalent del nom estatutari de valencià la denominació llengua catalana té una fonamentació científica i acadèmica confirmada per la legislació de l'Estat, perquè és "una de les denominacions amb un suport científic, acollida en una norma reglamentària dictada per l'administració general de l'Estat amb la corresponent habilitació de llei".
b) La denominació català aplicada a la llengua pròpia dels valencians és plenament conforme amb l'Estatut d'Autonomia, amb la Constitució i amb el marc legal en general: "La valenciana, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, per això, de la seua Universitat, podrà ser també anomenada 'llengua catalana' en l'àmbit universitari, sense que això contradiga l'Estatut d'Autonomia ni la Llei de les Corts esmentada [Llei d'ús i ensenyament del valencià"]". El fet que "es denomine indistintament valencià o català [...] no contradiu valors, béns o interessos constitucionalment tutelats i no vulnera cap precepte legal".
Cal deixar ben clar que la possibilitat d'usar com a sinònims valència i català referits a la llengua no es restringeix, com ha pretès algú, "a l'àmbit universitari" de què parla aquesta sentència, que ho fa perquè aquest era el camp concret on es dirimia el litigi. Des del 2004, els fonaments jurídics del Tribunal Constitucional han estat recollits per les múltiples sentències amb què el Tribunal Superior de Justícia valencià ha obligat la Generalitat Valenciana a reconèixer el títol de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià. Així, per exemple, en la primera d'aquestes sentències (la núm. 330/2004, promoguda per Acció Cultural del País Valencià), el Tribunal Superior afirmava
cal concloure que no hi ha cap raó que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituesca titulació suficient [...] per a eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua valenciana, per tal com aquella Llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d'aquesta Comunitat.
És a dir, que l'equiparació dels noms valencià i català referits a la llengua del País Valencià no se circumscriu a l'àmbit universitari i és plenament aplicable a l'administració de la Generalitat Valenciana i, per extensió, a totes les altres.
I a la mateixa conclusió ha arribat també el Tribunal Suprem espanyol en la Sentència de 15 de març de 2006, mitjançant la qual es restitueix l'homologació del certificats administratius de català (amb els noms de català i valencià) entre les tres administracions de Catalunya, el País Valencià i les Illes i també la de l'Estat respecte del títol de Filologia Catalana.
Es curioso como son los nacionalismos y los nacionalistas. Por un lado, siempre está el mensaje de que hay un estado superior y opresor que no permite desarrollar el sentimiento de una serie de personas que viven en un determinado territorio. Pero, alto ahí!, cuando dentro de su propio territorio hay gente que piensa distinto y cree que su lengua tiene la suficiente entidad para denominarla de una forma concreta, enseguida aparece la identica opresion de la que se quejan ellos mismos.
Como bien saben los nacionalistas, nunca podran ir con el sentimiento de un pueblo que defiende su identidad, aunque se inventen, tergiversen la historia e incluso usen la violencia.
Me despido despues de este pequeño ensayo.
Aragon fue corona, Valencia fue Reino y cataluña un Condado.
El que entienda de eraldica lo tiene claro, el que sabe de historia tambien y el que vive de leyendas nacionales pues a lo suyo a que le reinventen la historia.
Esto no te lo discute nadie, pero que en Cataluña, Valencia y Baleares se habla la misma lengua, el catalán, creo que no es discutible tampoco. Entonces donde esta el problema??
Als anònims que defenseu el valencià "autòcton",
Vos anime a aprendre'l i a l'escriu-lo i parlar-lo sempre que vos siga possible. Jo personalment no conec altra forma de defensar-lo i conservar-lo.
En paraules del tan injuriat per vosaltres, Pompeu Fabra:
" Nosaltres catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d'acostar-lo al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i de redreçar-lo i enriquir-lo, procurant acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors valencians".
Salut!.
estimat cesc ;
molts anònims que escribim en castellà el sabem , el parlem i l'escribim , sols que ens resulta mes comode el castellà , suposa que això no es cap problema , o que pensem que hi ha gent que li resultará mes façil llegir el castellà .
com deien politics catalans , espanya es un llast per catalunya i que ells son els únics que deuen decidir lo seu ( llengua inclosa )
jo , no vull ser llast de ningú però deurien saber que de vinaros cap al sud no es catalunya , els , us, ens agrade o no , es valencia , i açi decidim nosaltres .
Benvolgut anònim anterior, salut,
De cap manera em molesta que t'expresses en la llengua que millor et vinga. Sóc un defensor de les llibertats individuals i la lingüística és una més. La sospita que, tot sovint constate, és que molts d'aquells que parlen d'una llengua valenciana desarrelada de l'àmbit lingüístic que, per mi, la comprèn, des de Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó, preferixen usar fora de l'ambit domèstic, la llengua castellana. Cosa que, al meu entendre, suposa una contradicció.
Les llengues perviuen, bàsicament, en la seua amplitud i importància, en la mesura que aquells que les coneixen les empren quotidianament amb tota normalitat.
En quant a l'autonomia del País Valencià respecte de Catalunya, totalment d'acord amb tu. Per mi, afirmar la unitat de la llengua no suposa, de cap manera, la defensa d'unitat política dels territoris que la parlen.
No venvolgut Cesc, la unitat de la llengua es el primer pas cap a la unitat territorial.
Y aixo al un territori com el Reine de Valencia, hui integrat a la corona de castella es inaceptable.
Visca Valencia y els seus furs.
Benvolgut anònim, Gran Bretanya i els Estats Units d'Amèrica no tenen cap problema a dir que parlen anglès i tanmateix tenen molt clar que són dos territoris diferents. El mateix et podria dir d'Equador i d'Espanya, o de França i Bèlgica.
Això si, el gran problema que tenim els valencians és que des del 1707, quan vàrem ser ocupats per la força de les armes, per l'exèrcit borbònic, se'ns arrabassà la llengua pròpia i els furs dels quals parles. D'aleshores ençà mai no hem tornat a recuperar l'auto-govern plenament. És a dir som una Nació sense estat, amb el que suposa de submissió vers l'Espanya castellana.
L'únic camí per a la nostra llibertat passa per la possibilitat de decidir el que volem ser (dret d'auto-determinació).
Visca el País Valencià lliure!.
Lo de Cesc es conducir a la valcanizacion de España.
Ejemplo (Kosobo)
Crear pequeñas naciones aisladas del Mundo.
Menos mal que como Cesc no hay muchos que alivio.
cesc
tu lo que quieres es volver a la europa del siglo xv
Bé, doncs si, crec en la sobirania dels hòmens i dones que poblem estes terres que anomenem, País Valencià. Crec en el dret a l'autodeterminació com a consequència de la voluntat democràtica de les persones. Crec que els nostres drets com a poble ens foren arrabassats cap allà al juny del 1707 i que d'aleshores ençà hem viscut dominats per un govern veí que no respecta massa el nostre fet com a poble, per una cultura germana, que molt sovint voldria esborrar la nostra, per un dret que ens és estrany i suplanta el nostre.
Ara bé, companys, parleu de balcanització, que potser jo he parlat de fer cap guerra contra ningú?. Que potser jo he parlat de violentar cap dret per la força?. Qui és més balcanitzant aquell que amenaça amb l'exèrcit les persones que de forma democràtica fan una decisió com a poble, o aquell poble que de forma lliure i pacífica pren una decisió de cara el seu futur?.
Tampoc he dit enlloc que volguera ser una nació aïllada, això no es sosté al segle XXI. Ara bé, el que vullc és presentar-me al món amb la meua, no amb una d'imposada.
En fi, Salut i República Valenciana!.
Espero que Cesc no forme parte de la direccion del Bloc a l'Alcora porque si este es el verdadero Bloc a cuantos electores habeis engañado.
Benvolgut anònim, salut i pau,
Jo no forme part de la direcció del Bloc, sí del seu col.lectiu. Per cert, al qual estic molt agraït per la forma tant democràtica i oberta com m'ha acollit.
Vaig arribar al Bloc perquè el Partit en el qual milite: "Esquerra Valenciana", es va intregar dins l'estructura del Bloc nacionalista valencià. Esquerra Valenciana és un partit que treballa per una mena de societat on les desigualtats socials no siguen tan pregones i per què els valencians i les valencianes poguem arribar al món amb veu pròpia, entre altres coses.
Però, anem al gra. Et preguntes quin és l'horitzó del Bloc, doncs, segons els seus estatuts aprovats l'any 2006:
- L'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l'aprovació d'una constitució valenciana sobirana que contemple la possibilitat d'una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.
- La participació en el projecte d'una Europa dels pobles, unida, confederal, democràtica i prural.
- La defensa dels interessos valencians.
- La plena normalització cultural i lingüística.
- la defensa de la república com a forma de govern així com la defensa dels valors republicans.
- La construcció d'un futur basat en els principis d'un desenvolupament sostenible de l'economia i de la societat, respectuós i equilibrat amb el medi natural, garant dels drets dels pobles, de les minories, dels sectors menys afavorits i dels ciutadans i ciutadanes individuals.
- El foment de la participació ciutadana en les seues institucions públiques.
Jo no sé per què la gent és o no al Bloc o vote o no al Bloc. Jo ho sóc per això.
Salut!.
Pues contigo Cesc al 2011, el bloc a l'Alcora cero regidors.
El mismo ideario que el de Vicent Bosch.
Porque en campaña esto nadie nos lo conto, que pena........
Por qué remontarse al 1707 y no hacerlo a los tiempos del reino de taifas y del Al-Andalus, cuando Cordoba era califato y capital cultural del mundo conocido. L'Alcora era una villa musulmana, nuestro origen es musulman, por ello propongo la independencia del Califato de L'Alcora, o la anexión con la Arabia Saudí. Ja! Ja!, es broma, pero pensad, tendriamos la gasolina muy barata, nos podriamos casar varias veces, osea todo ventajas...
Benvolguts anònims, Jo no sóc el Bloc.
Este és una entitat democràtica i dins d'ella perviuen diferents maneres d'entendre i viure l'ideal valencianista. El 2011 com tu dius, no sé si seré viu, com tu, supose?, ni si el col.lectiu del Bloc farà llista, ni si decidirà que vaja en eixa llista, o, ves a saber, si será jo qui no tindrà ganes d'anar. Mentrestant ni tu ni jo podem parar el temps que avança inexorablement i l'avui i l'ara és el que compta. I dia a dia cadascú decidix com vol viure si servint o servint-se, si encetant nous camins o caminant sobre els ja traçats , si deixant-se arrossegar per la mediocritat i la rutina o somniant en metes més altes.
Altrament, per mi fer política no és guanyar eleccions és servir el poble, i al poble se'l servix també, respectant la seua opció a les urnes. O tens un do especial, o fas profecies gratuïtes, el poble votarà el que voldrà com féu les passades eleccions, i les altres, i les altres. El company Vicent Bosch també va eixir, al seu dia, presentant-se pel Bloc, te'n recordes?.
El tenir un horitzó a llarg termini, no té perquè distraure'ns del que és inmediat, i inmediat és el treball per un món més just, fratern i solidari.
En quant a l'altre anònim dir-li que el Regne de Valencia es remunta cap a la meitat del segle XIII d.c., no al 1707. Sobre allò de casar-se diverses vegades, personalment, ho trobe molt atrevit. I sobre allò del petroli més barat, que voleu que vos diga, dificilet i cada vegada més.
cesc marraixes ,
soc el amic del teu germà jajjaj
prente una tila que este tema esbarre , es lo roin de pensà tan diferent , aniriem a sopar es farie de dia i no aclaririem res jaj , pero bueno , ara entens perque escric en castellà , es que jo soc de clase de valencià un hora a la setmana en la egb i mal ensenyà jaj , de totes maneres aunque tu parles en català i jo valencià , el dia que quedem parlarem "catavalen "i així ens entendrem millor jajaj
un saludet a la familia desde el regne de valencia ( evidentment ) jajaj
una cosa , jo lo de les autonomies ho veig tirar es diners , duplicar els gastos i criar entxufats , pot ser que tira mes cap el centralisme que al federalisme , pero aço de estar entre pinto i valdemoro no m'agrada en absolut , no se a quina ment se li va ocurrir , pero es va lluir i ara ens toca mantindre administracions duplicaes , o en fixem un poc mes en el sistema americà que tan ens agrae jajaj o tots junts com una taronja o separats com les cireres
, però aço e estar com una mangrana
es una ruina i al final es un cost inutil per a mi i per a tu i per el poble que al final , es qui paga .
ale bona nit cesc
Benvolgut Jaj,
No home, no, això a mi no m'estressa gens. Al contrari, per mi és una teràpia. El diàleg socio-polític-cultural em servix per enlairar-me de la lluita quotidiana per la super-vivència.
És clar que hem d'anar a sopar un dia. No hi ha conflicte que no es puga solucionar amb unes bones xulles torrades i un bon vi casolà. I si no, a l'endemà quan ix el sol, sempre és un altre dia.
En quant a la idea del Federalisme, crec com tu, que podria ser una bona culminació de l'estat de les autonomies.
I perque no comentem altres coses del poble que ens interesen més (per lo menos als alcorins) i deixem apart este tema que me pareix una tontería... cadascú pensa el que pensa i ja està...
Publica un comentari a l'entrada