PROPOSICIO-MOCIO POLICIA VALENCIANA

PROPOSICIÓ PRESENTADA PEL BLOC DE L'ALCORA EL 25 D'ABRIL (DIA DE LES LLIBERTATS NACIONALS)

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
per a que l’Ajuntament de l’Alcora “sol·licita l'impuls a la creació del Cos Únic de la Policia Autònoma”.

PROPOSICIÓ - MOCIÓ
Si bé és cert que el nostre país no té una gran tradició en la gestió de cossos i forces de seguretat, sobretot després del Decret de Nova Planta de Felip V, cal posar de manifest que l’antic Regne de València sí que va disposar d’unitats policials adscrites a les màximes autoritats del Regne, al marge de les forces municipals.
El nostre país comptava amb un seguit de “Guàrdies de coses vedades”, nomenats per la Batlia General del Regne. La seua funció era limitar l’eixida de productes prohibits fora de les nostres fronteres o el que és el mateix, una mena de policia de duanes. Cal afegir els “Guàrdies de ports”, com ara el cos de “Guàrdia del Grau de València”, depenent també del Batle General del Regne. Exercia funcions de policia, amb capacitat d’intervindre en qualsevol vaixell a la recerca de malfactors o deutors. Aquest cos era l’únic que podia autoritzar l’eixida de naus i la inspecció de mercaderies (control fronterer).
El 1423 fou designat al capdavant d’aquesta unitat En Francesc Mercader. El seu comandament s’estenia també a altres funcionaris com ara el lloctinent o l’agutzil dels mars i d’aquesta manera esdevé, al marge dels altres guardes locals i salvant les distàncies, l’autèntic precedent d’un Cos de Policia Valenciana.
Fets aquests aclariments al voltant del nostre context històric, i ja dins el marc constitucional, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia significà la devolució al poble valencià de les competències en matèria de seguretat i policia. Així, l’article 36 de l’Estatut de l’any 1982 diu que “la Generalitat Valenciana està facultada per a vigilar i custodiar els seus edificis i instal·lacions”. Tanmateix, afegeix que “hi haurà un cos únic de policia autònoma de la Comunitat Valenciana, que estarà regulat per llei de les Corts Valencianes, d’acord amb el que estableix la llei orgànica prevista en l’Article 149.29 de la Constitució”.
Açò significa que els i les valencianes, des de l’any 1982, hem tingut les competències necessàries per tal de poder crear el Cos únic de policia autonòmica que poguera garantir la seguretat dels béns i les persones al nostre territori. Malauradament, cap executiu de la Generalitat ha volgut desenvolupar aquestes competències, tot renunciant a assumir la responsabilitat que el mateix Estatut ha posat a l’abast de les nostres autoritats.

L’Estatut recentment reformat, no implica cap canvi qualitatiu quant a la qüestió de cossos de policia i seguretat que pertanyen a la nostra autonomia; dóna major detall sobre una competència que havíem assumit, especificant-ne les funcions. Així, la protecció de les persones i béns i el manteniment de la seguretat pública, entre d’altres, formen part d’aquestes funcions que ara finalment s’especifiquen.

Tanmateix, la Llei valenciana 6/1999, de 19 d’abril, de Policies Locals i de Coordinació de les Policies Locals de la Comunitat Valenciana crea l’Institut Valencià de Seguretat Pública de la Generalitat (IVASP); òrgan adscrit a la conselleria competent en matèria de policia, al qual correspon la investigació, formació i perfeccionament professional de les policies locals, bombers i personal de Protecció Civil.

D’acord amb la iniciativa del BLOC sobre la creació de la Policia Valenciana, l’IVASP hauria de ser objecte d’una transformació completa, per tal de fer-ne sorgir l’Escola Valenciana de Policia, el principal objectiu de la qual seria la formació dels professionals que integren el nou model policial. L'Escola Valenciana de Policia ha de ser un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit a la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions públiques, davall l'autoritat directa i la presidència del seu conseller o consellera. Cal una institució capaç, no solament de preparar professionalment les persones que s'integren en els cossos de policia local i autònoma, sinó també de transmetre les expectatives i els valors propis de la societat en què han d'actuar.

El nostre país necessita una Escola de Policia que aporte un model formatiu per a transmetre coneixements, habilitats i valors. Ens cal un centre de formació policial amb la responsabilitat d'ensenyar als seus alumnes a fer de policies sense oblidar que són, bàsicament, ciutadans. Aquestes dues identitats s'han d'acomodar al model formatiu de la institució i, en general, al model cultural configurat per la professió policial.

La Policia de la Generalitat-Policia Valenciana (PG-PV) tindrà com a funció principal la protecció de la llibertat i la seguretat de la ciutadania, sempre d’acord amb l’ordenament jurídic. El seu desenvolupament ha de realitzar-se de forma coordinada amb la resta de cossos policials de l’Estat, mitjançant l’atribució de funcions que l’ordenament jurídic estableix, i en funció dels acords que adopte la Junta Valenciana de Seguretat (Article 55.5 de l’Estatut d’Autonomia).

La Policia de la Generalitat, com a policia ordinària i integral, i d’acord amb l’article 55 de l’actual Estatut d’Autonomia, tindria atribuïdes totes les competències en matèria de seguretat ciutadana, investigació de delictes (policia judicial) i aquelles altres relacionades amb la policia administrativa que tenen per objectiu vetlar pel compliment de les lleis aprovades per les Corts.

Pel que fa a policia de seguretat ciutadana: És el servei més proper a la ciutadania i el pilar bàsic del model policial valencià. Aquest model es pot explicar sintèticament a través de tres idees claus que guarden un únic objectiu, augmentar el benestar del ciutadà mitjançant una millora constant de la qualitat del servei que se li ofereix:

- la proximitat: Tasca diària de patrullatge i creació de tots els mitjans tècnics i logístics que permeten tindre al costat la policia com a garant de la nostra seguretat. Prevenció i protecció de les persones i els béns. Noves tecnologies i oficines virtuals.

- la comunitat: Ha de ser el referent de la Policia Valenciana i és una extensió del model de proximitat. Implica la interacció del Cos de Policia de la Generalitat amb la ciutadania i les seues instàncies (associacions de veïns, de pares d’alumnes, d’estudiants, etc.) amb l’objectiu d’anticipar-se als problemes i d’establir les mesures adequades per a resoldre’ls, quan aquests ja s’han produït o són generadors d’alarma social.

- la pròpia concepció de la seguretat: Prevenció del delicte i contribuir a la millora de la qualitat de vida del ciutadà.

Pel que fa a la policia d’investigació o judicial: És l’activitat policial que es desenvolupa davall les ordres dels jutges, Tribunals i Ministeri Fiscal i que té per objecte esbrinar la identitat de les persones responsables de la comissió dels delictes denunciats per la ciutadania o descoberts d’ofici per la pròpia policia o autoritat judicial. Aquest grup de la Policia de la Generalitat també ha de tindre la cooperació i col·laboració amb les entitats locals, com a funció principal.

Pel que fa a la policia administrativa: Ha d’haver unitats de policia administrativa a totes les regions policials desplegades, amb una Àrea Central de Policia Administrativa (ACPA) a la qual li ha de correspondre l’establiment de directrius tècniques per a l’anàlisi i avaluació dels fets il·lícits relacionats amb aquest àmbit d’actuació. Les seues funcions són principalment: vetllar pel compliment de les lleis aprovades per les Corts; Inspeccionar les activitats sotmeses a l’ordenació de la disciplina de la Generalitat i denunciar-ne tota activitat il·lícita, entre d’altres. Més endavant caldria incorporar les competències en matèria de trànsit per tal que la Policia Valenciana fóra també la policia de trànsit al nostre territori.

La Policia de la Generalitat-Policia Valenciana ha de ser una policia comunitària: Tot aclarint que la policia comunitària no té una finalitat instrumental, ni una aplicació asèptica o neutra d’un model determinat entre d’altres possibles. Sinó que és una exigència que ve imposada per un tipus de societat molt determinada. És el peculiar resultat de la voluntat i l’elecció d’una societat edificada sobre els valors de la democràcia liberal i de l’estat del benestar.

És des d’aquest punt de partida, que hem de contemplar el disseny de cossos policials, la seua selecció, la seua formació, les seues tasques, les seues prioritats i l’avaluació dels seus resultats. Uns resultats que han de superar el reduccionisme dels indicadors tradicionals orientats a examinar l’eficàcia del servei només en base a les dades de delictes i resolució. La policia és concebuda com a un servei públic que ha de dispensar seguretat als ciutadans. Una seguretat que abraça una disparitat d’eventualitats que sovint es recullen dins el que s’anomena la funció assistencial, la preventiva i de la proactivitat de la policia. Aquesta orientació s’edifica sobre la filosofia que tothom està subjecte a la pròpia comunitat i en la convicció que tot gran repte exigeix la implicació de la comunitat per a ser assolit. La policia comunitària, és doncs, un intent de restituir la confiança i la col·laboració entre la policia i la ciutadania.

La Policia Valenciana ha de realitzar el disseny de programes de proximitat, tenint en compte la dimensió social de la policia, característica fonamental d’aquest model i l’eix sobre el qual han de girar els plantejaments teòrics i estratègics que abandonen els models tradicionals de desenvolupament de la professió policial. El seu punt de partida és l’anàlisi de l’entorn social com a metodologia bàsica per a establir els indicadors de les disfuncions socials que comporten fets il·lícits. Finalment, la Policia Valenciana ha de trobar una síntesi d’un vessant funcionalista (la policia té unes funcions específiques) i sociològic (no ha de procurar assistència social, però sí esbrinar les causes de determinades contradiccions que provoquen accions contràries als drets i les llibertats).

Malgrat tot, l’actual moment està marcat per un increment de l’alarma social davant la proliferació de fets delictius contra les persones i els seus béns a dins dels seus habitatges. Hi ha tota una nova delinqüència com els robatoris silenciosos o els assalts més recents amb violència i intimidació. Acostumats a què els lladres actuaren quan les vivendes eren buides, el setembre de l’any 2002 l’alarma va saltar amb l’aparició de delinqüents que entraven als domicilis mentre els inquilins estaven dormint. Ara els assaltants també irrompen en plena nit, però desperten els propietaris per a arribar ràpidament als diners i les joies.

Les bandes de lladres “silenciosos”, encara hui actives, són habitualment originàries de l’Europa de l’Est i estan molt especialitzades. Actuen en xalets d’urbanitzacions i també en cases unifamiliars o aparellades perquè, principalment sostrauen vehicles de gamma alta encara que es poden endur diners i altres objectes de valor. Tot i la sensació d’inseguretat que generen, defugen la violència, si són descoberts, no busquen l’enfrontament amb la víctima i únicament l’enfoquen amb la llanterna per a no ser reconeguts. En els últims mesos, delinqüents comuns s’han sumat a aquesta activitat delictiva, acontentant-se amb un botí menys sucós, com telèfons mòbils o consoles de joc. A més, si aquests lladres, menys sigil·losos es veuen sorpresos pels inquilins responen amb amenaces i, fins i tot, colps.

Mentrestant, continuen els robatoris de tota la vida. Davant tot aquest fenomen cal un nou model policial d’acord amb els nostres temps: Augmentar la presència policial sobre el territori per a evitar que aquesta tendència continue creixent, dedicar un nombre d’investigadors més elevats, millorar la qualitat de les detencions perquè el resultat siga l’esperat. És a dir, no tindre delictes, però quan en tinguem, detenir els responsables i traure’ls de circulació, ja siga perquè estan a la presó o perquè se’ls ha retornat al seu país d’origen, si és que són estrangers. Cal que la Policia Valenciana estiga present en els organismes europeus en matèria de policia a l’objecte de participar d’estratègies i informació a escala continental.

Tanmateix, davant aquest nou fenomen delictiu, l’important és que el contingent de policies treballe coordinadament, perquè probablement no és un problema de falta de policies, sinó que treballen més amb la perspectiva de sistema. El principal objectiu és rebaixar la percepció d’inseguretat, d’un costat amb la força dels fets i amb el compromís de totes les administracions de donar informació sobre quina és la realitat. Cal evitar l’aprofitament partidista d’un discurs pervers de la inseguretat.

ACORD

Pels motius adés assenyalats, el Grup Municipal del BLOC DE L'ALCORA presenta al Ple de l’Ajuntament de l'Alcora, per tal de debatre i, si s’escau aprovar, els següents ACORDS:


1.- L’Ajuntament de l'Alcora instarà el Consell de la Generalitat a donar impuls al procediment de creació del Cos Únic de la Policia Autònoma, d’acord amb el que s’estableix a l’article 55 de l’Estatut d’Autonomia, a fi de proveir la nostra societat d’una policia integral, amb un model de policia comunitària i desplegada a tot el territori de la comunitat autònoma, davall l’autoritat de la Generalitat.


A l’Alcora, 25 d'abril de 2008
Signat: En Víctor Garcia i Tomàs