Passat un any des de les eleccions municipals, és hora de que els partits polítics amb representació al Consistori comencem a donar forma a les nostres propostes contemplades al programa electoral. Per la nostra part, un dels punts forts del nostre programa era la recuperació de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda convertint-la en lloc obert, públic i d’ús lúdic per part de tots els alcorins, i alhora convertir-la en l’emblema de l’Alcora, en la punta de llança de la projecció exterior de l’Alcora.
Per situar al lector: el solar de l’antiga Reial Fàbrica es troba al lloc que ara ocupen les fàbriques BIC i Tilesa, espai que coincideix exactament amb els plànols del segle XVIII conservats a l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa. Tot i que des de fóra no ho semble, allí es conserven bastants elements de l’antiga fàbrica, com uns forns, part de les navades i estructures de les sales de treball i, tot i que transformada, una de les portalades d’accés. A més, cal suposar que hi haurà moltes més restes desdibuixades entre els espais de les fàbriques modernes.
La nostra proposta, tal i com vam reflectir al nostre programa, és convertir aquest espai urbà i cèntric en un gran parc històric-arqueològic. Per tant, cal enderrocar les estructures que s’han construït en les últimes dècades (les fàbriques BIC i Tilesa) deixant al descobert les restes de la Fàbrica Gran. La Reial Fàbrica tenia naus perimetrals i grans patis centrals; mantenint aquesta distribució, disposaríem de grans espais verds oberts, d’ús públic, envoltats de les restes de l’antiga construcció, destacant alguns elements molt importants com els monumentals forns.
Pensem l’alta concentració d’habitatges que hi ha al voltant, i el trànsit tan dens i sorollós que suporten els veïns, i pensem també en la necessitat d’un gran espai d’esbarjo en aquesta zona. La Reial Fàbrica és la solució a aquestos problemes, i a més suposa recuperar un lloc emblemàtic en la història de la ceràmica mundial.
El parc de la Reial Fàbrica, per nosaltres, ha de tenir una gestió controlada, amb horaris d’obertura com altres parcs d’altres ciutats, com per exemple el Parc de Rafalafena a Castelló, que tanca per les nits, evitant així el vandalisme.
Al Parc es conservarien els murs exteriors originals així com la resta d’elements originals de la reial Fàbrica. On no es conserven els murs exterior, es col·locaria un tancament nou, amb gust i respectuós amb les restes històriques. I a l’interior, per suposat, àmplies zones verdes amb arbres i àrees de gespa i vegetació baixa, completades amb mobiliari urbà, i un petit edifici on s’explicaria d’una manera amena i didàctica la història de la Fàbrica i on hi hauria també servei de cafeteria i altres.
Fins ací el nostre projecte. Com aconseguir-lo? El primer pas és aconseguir la propietat dels terrenys mitjançant permutes consensuades entre els actuals propietaris i l’Ajuntament. Desprès, òbviament, redactar un bon projecte multidisciplinar, i amb aquest projecte buscar la col·laboració financera de la resta d’administracions públiques, començant per la Generalitat Valenciana, el Govern Central i la Unió Europea. Pensem que no es tracta només d’un parc públic per a l’Alcora, sinó de recuperar la que va ser la millor fàbrica de ceràmica del segle XVIII a Europa.
Una via de finançament que està sent utilitzada a altres pobles del voltant (Sogorb, Onda, Sant Mateu, Viver...) i que l’Ajuntament de l’Alcora mai ha tingut en compte és l’1% del pressupost d’inversions que el Ministeri de Foment destina a grans projectes culturals i de patrimoni. Molts pobles pagarien per tenir un patrimoni tan singular i de tanta projecció internacional com la nostra ceràmica. Nosaltres ho tenim, i no ho aprofitem. No és qüestió de muntar una oficina de turisme sense saber què oferir, sinó de potenciar el que tenim (que a més coneix tot el món) i saber-ho vendre.
EL COL·LECTIU LOCAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ L’ALCORA
Per situar al lector: el solar de l’antiga Reial Fàbrica es troba al lloc que ara ocupen les fàbriques BIC i Tilesa, espai que coincideix exactament amb els plànols del segle XVIII conservats a l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa. Tot i que des de fóra no ho semble, allí es conserven bastants elements de l’antiga fàbrica, com uns forns, part de les navades i estructures de les sales de treball i, tot i que transformada, una de les portalades d’accés. A més, cal suposar que hi haurà moltes més restes desdibuixades entre els espais de les fàbriques modernes.
La nostra proposta, tal i com vam reflectir al nostre programa, és convertir aquest espai urbà i cèntric en un gran parc històric-arqueològic. Per tant, cal enderrocar les estructures que s’han construït en les últimes dècades (les fàbriques BIC i Tilesa) deixant al descobert les restes de la Fàbrica Gran. La Reial Fàbrica tenia naus perimetrals i grans patis centrals; mantenint aquesta distribució, disposaríem de grans espais verds oberts, d’ús públic, envoltats de les restes de l’antiga construcció, destacant alguns elements molt importants com els monumentals forns.
Pensem l’alta concentració d’habitatges que hi ha al voltant, i el trànsit tan dens i sorollós que suporten els veïns, i pensem també en la necessitat d’un gran espai d’esbarjo en aquesta zona. La Reial Fàbrica és la solució a aquestos problemes, i a més suposa recuperar un lloc emblemàtic en la història de la ceràmica mundial.
El parc de la Reial Fàbrica, per nosaltres, ha de tenir una gestió controlada, amb horaris d’obertura com altres parcs d’altres ciutats, com per exemple el Parc de Rafalafena a Castelló, que tanca per les nits, evitant així el vandalisme.
Al Parc es conservarien els murs exteriors originals així com la resta d’elements originals de la reial Fàbrica. On no es conserven els murs exterior, es col·locaria un tancament nou, amb gust i respectuós amb les restes històriques. I a l’interior, per suposat, àmplies zones verdes amb arbres i àrees de gespa i vegetació baixa, completades amb mobiliari urbà, i un petit edifici on s’explicaria d’una manera amena i didàctica la història de la Fàbrica i on hi hauria també servei de cafeteria i altres.
Fins ací el nostre projecte. Com aconseguir-lo? El primer pas és aconseguir la propietat dels terrenys mitjançant permutes consensuades entre els actuals propietaris i l’Ajuntament. Desprès, òbviament, redactar un bon projecte multidisciplinar, i amb aquest projecte buscar la col·laboració financera de la resta d’administracions públiques, començant per la Generalitat Valenciana, el Govern Central i la Unió Europea. Pensem que no es tracta només d’un parc públic per a l’Alcora, sinó de recuperar la que va ser la millor fàbrica de ceràmica del segle XVIII a Europa.
Una via de finançament que està sent utilitzada a altres pobles del voltant (Sogorb, Onda, Sant Mateu, Viver...) i que l’Ajuntament de l’Alcora mai ha tingut en compte és l’1% del pressupost d’inversions que el Ministeri de Foment destina a grans projectes culturals i de patrimoni. Molts pobles pagarien per tenir un patrimoni tan singular i de tanta projecció internacional com la nostra ceràmica. Nosaltres ho tenim, i no ho aprofitem. No és qüestió de muntar una oficina de turisme sense saber què oferir, sinó de potenciar el que tenim (que a més coneix tot el món) i saber-ho vendre.
EL COL·LECTIU LOCAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ L’ALCORA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada