PROPOSTA PROPER PLENARI DE DIJOUS 25 DE FEBRER

PROPOSICIÓ

En el món, 350 milions de persones tenen algun tipus de factor de risc cardiovascular, com ara ser fumador, tenir hipertensió, tenir el colesterol alt o ser una persona diabètica o obesa. Factors que fan que el conjunt de les malalties cardiovasculars siguen la primera causa de mort en països avançats. Són xifres molt negatives, però, a més, hi ha estudis que adverteixen que podrien duplicar-se a mitjan segle XXI.

Les parades cardíaques fora d'un centre sanitari són un problema de primera magnitud per a la salut pública. Cada any se’n produeixen a Espanya al voltant de 25.000, la qual cosa equival a una mitjana d'una parada cardíaca cada 20 minuts. Es calcula que aquests accidents cardiovasculars ocasionen quatre vegades més morts que els accidents de trànsit. A més, a l’Estat espanyol, cada any, 68.500 pacients pateixen un infart agut de miocardi, dels quals aproximadament un 30% moren abans de poder ser atesos en un hospital.

La fibril·lació ventricular és la responsable inicial de fins a un 85% de les parades cardíaques extrahospitalàries. L'experiència acumulada en aquestes dècades en les unitats de vigilància intensiva demostra que l'efectivitat de la desfibril·lació primerenca en la recuperació d'un ritme cardíac eficaç és del 90% quan és possible efectuar la desfibril·lació en el primer minut d'evolució de la fibril·lació ventricular.

Aquesta efectivitat disminueix molt ràpidament, concretament per cada minut de retard a l’hora de desfibril·lar, es redueix la supervivència entre un 7% i un 10%, de manera que després de deu minuts les possibilitats de sobreviure són mínimes.

Hi ha unanimitat en la literatura i en les societats científiques sobre l'estratègia per a respondre davant de la parada cardíaca. Aquesta estratègia descansa en les quatre anelles, relacionades entre si; parlem de la cadena de supervivència:

1.Alerta immediata davant d'una possible parada.

2. Inici precoç de la ressuscitació cardiopulmonar bàsica per testimonis.

3. Desfibril·lació.

4. Suport vital avançat en escassos minuts.

En aquesta seqüència, la desfibril·lació precoç és la clau per a la supervivència. El director de l'Institut del Tòrax de l'Hospital Clínic de Barcelona, Josep Brugada, va recordar que ja hi ha desfibril·ladors iguals que els que s'utilitzen en els hospitals. Avui dia són automàtics i els pot utilitzar qualsevol persona, sense necessitat de ser metge (infermers, auxiliars de clínica, tècnics de transport sanitari, zeladors, forces de l'ordre públic, socorristes, etc.), després d'un curs formatiu adequadament acreditat.

Els desfibril·ladors semiautomàtics són de fàcil maneig i compten amb un enorme avantatge de seguretat, els elèctrodes de l'aparell detecten quan el cor fibril·la i només en aquest cas autoritzen la descàrrega elèctrica, que es fa polsant només un botó. És fàcil entrenar qualsevol persona en el seu maneig, encara que manque de formació sanitària específica.

Arreu de l’Estat espanyol no hi ha cap limitació legal d'àmbit estatal relativa a la pràctica de la desfibril·lació amb un desfibril·lador semiautomàtic per personal no facultatiu, però tampoc hi ha una legislació positiva que l’autoritze. Tanmateix sí que hi ha normativa autonòmica sobre aquest aspecte, ja que tretze comunitats autònomes han elaborat una regulació al voltant d’aquesta matèria. La Comunitat Valenciana ha regulat la utilització de desfibril·ladors semiautomàtics externs per personal no mèdic mitjançant el Decret 220/2007.

PROPOSTA D’ACORD

Pels motius adés assenyalats, el Grup Municipal del BLOC presenta al Ple de l’Ajuntament de l’Alcora, per tal de debatre i, si escau, aprovar els acords següents:

1.Que es proveesca de desfibril·ladors les infraestructures municipals, principalment aquelles en les quals treballen, reben o transiten gran nombre de persones. Primordialment, cal parar especial atenció a poliesportius, piscines i d’altres on es faça esforç físic.

2. Que s'impartesquen cursos entre el personal que presta el seu servei en aquestes dependències per a la utilització d'aquests aparells, així com cursos de massatge cardíac de reanimació, en seguiment del Decret 220/2007.

L'Alcora, 8 de gener de 2010