ARTICLE DE DESEMBRE DEL CRÒNICA DE L'ALCORA

CONTE DE NADAL

SEGONS LA LLEGENDA

Fa molts anys… conten les llegendes que hi havia dues colles d’amics  que es van ajuntar per tal de celebrar el fastuós esdeveniment que suposava el fet d'inaugurar un lloc mític anomenat “L'AGORA”, quelcom semblant a “Stonehenge” o al Coliseu Romà... Eren ELS XICS I XIQUES  del PP i del PSOE, que volien tancar un pacte per tal de dirigir els nostres destins fins als límits del temps i l’espai, i més enllà!!!

Una volta muntades les tres tendes de campanya, dos per al PP (xics i xiques separats) i una per al PSOE (no oblidem que són més progressistes, igualitaris i més moderns a la fi), van fer una foguera. Això sí, abans havien demanat permís a les autoritats competents, fins i tot a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per a posar-se a torrar xulles mentre els hereus de la tradició feien l’all-i-oli pertinent per al moment.

ELS FANTASMES DELS PASSAT

De sobte, i en mig de l’animosa xerrada al voltant del clàssic “LOS PILARES DE LA TIERRA”, gràcies a Déu o a la televisió (segons punts de vista), no cal llegir-lo i es pot opinar, tots ells estaven fent càbales de com aplicar aquesta meravellosa història a la nostra Vila, i tantes idees van sorgir que no es van adonar que en mig de la flama van començar a veure’s UNES FIGURES que encara que al principi no es distingien bé, prompte es van presentar com els fantasmes del passat: Felipe Gonzalez, José María Aznar, Carlos Fabra i Eduardo Zaplana, per allò de la igualtat i el colorit.

Tots ells es van dirigir als nostres amics dient que en les èpoques de vaques grasses hi ha que invertir molt en obres faraòniques, perquè no suposa cap esforç, i gastar a mans plenes sobretot gràcies a subvencions de tot tipus, vingueren d’on vingueren. Els amics es van mirar sorpresos davant d´eixa paraula que no havien escoltat mai, SUBVENCIONS. Tot i això es van posar a parlar de tot el que podrien haver-ne fet en el millor moment econòmic de la seua Vila i de tota Europa. Aleshores anaven a convidar-los a xulles (protocol, senyors, protocol!), però se’n van adonar que ja no hi eren.


ELS FANTASMES DEL PRESENT

Encara estaven meravellats per un succés tan metafísic o miraculós, segons es mire (la fe va per barris), quan de sobte s’apropen, caminant per la foscor, unes figures que poc a poc es van fent més reconeixibles: eren els fantasmes del present: Zapatero, Rajoy, Carlos Fabra i Francisco Camps! Més que sorpreses, els nostres amics es van posar ferms mentre escoltaven com els deien que ara era el moment de treure rendiment a totes les meravelloses inversions que havien fet els fantasmes del passat, perquè ara, era època de vaques flaques i eixa despesa immensa ens garantia certa solvència per eixir i remuntar aquest moment, a més es podien demanar subvencions a tothom.

I tal com van venir, se’n van anar, amb més pena que glòria. La tertúlia que va venir desprès d’aquestes paraules tan treballades va ser un torrent d’idees i possibles solucions per part dels nostres amics. Tan intens i profund va ser el debat que és imposible ressumir-lo en poques línies, i per això ho deixem a la imaginació dels lectors. Només us direm que va ser el més semblant a un Ple de l’Ajuntament.

ELS FANTASMES DEL FUTUR

Tan atordits i desorientats com estaven, van decidir esperar l’oracle dels fantasmes del futur. I dit i fet: aquestos van aparèixer pel mateix lloc que els d’abans, caminant tranquil·lament (és clar, estem en crisi i no hi ha com per a fer efectes làser o tridimensionals): eren Rajoy, Zapatero, Carlos Fabra i Francisco Camps, els quals dirigint-se a tots ells els van dir que la solució no era altra que tenir idees i demanar subvencions (un altre cop la maleïda paraula), desapareixent de sobte.

DEIXAR PASSAR EL TEMPS

Per un moment va passar un àngel o un ens paranormal (cadascú que ho aplique segons la seua creència), i algú, en un moment d’èxtasi místic total, va tenir la meravellosa idea de que, vist el vist, el millor era ser fidel a les tradicions i deixar passar el temps, perquè és el que sempre han fet i encara segueixen manant. Ovació total per part dels presents, sense “vuelta al ruedo” per tal de no ofendre als anti-taurins, i van seguir en animosa conversa parlant de “LOS PILARES DE LA TIERRA”, que van creure que seria més profitós per a la nostra Vila.


DISCULPES I FELICITACIONS

Des del Col·lectiu del BLOC de l’Alcora esperem que el present CONTE DE NADAL, no moleste ni ferisca la sensibilitat de cap dels lectors, doncs no és la nostra intenció. Si alguna persona es sent molesta li demanem les nostres més sinceres disculpes.

I per acabar el conte volem desitjar-los que tinguen bones festes: BON NADAL I BON ANY 2011 - FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO 2011

L’Alcora, desembre de 2010

BLOC DE L'ALCORA