EXPOSICIÓ DE MOTIUS
per a què l’Ajuntament de l’Alcora “declare la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda Bé de Rellevància Local, amb categoria de Lloc Històric d’Interès Local”
PROPOSICIÓ - MOCIÓ
La Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d’Aranda fou fundada al raval del Convent de la nostra vila el 1727. Des de l’any anterior, en què s’iniciaren les obres, el Comte començà els contactes per portar a la nova manufactura als millors artífexs que feren possible una producció de qualitat, capaç de competir amb les més prestigioses fàbriques (sobre tot les franceses). De fet, la fàbrica de l’Alcora s’inspirà en les manufactures reials franceses que, seguint les idees de Jean Baptiste Colbert, pretenien potenciar els sectors industrials més estratègics per protegir l’economia de l’Estat. Així, el Comte d’Aranda pretenia aturar la sagnant despesa que la moda per les vaixelles i luxosos objectes ornamentals de pisa suposava per al país, dins el corrent d’afrancesament imperant a Espanya des de l’arribada al tron dels Borbons.
Les manufactures reials eren empreses de grans dimensions que concentraven a les mateixes instal·lacions totes les fases del procés productiu. Així es construí la Reial Fàbrica de l’Alcora, aprofitant a més l’existència al nostre poble de nombrosos obradors de terrissa, mines d’argila, abundància d’aigua i proximitat a la mar, condicions determinants per a què el IX Comte d’Aranda, Bonaventura Abarca de Bolea, es decidís per l’Alcora front a altres poblacions dels extensos dominis de la casa comtal d’Aranda.
Al llarg de la seua història, la Reial Fàbrica ha anat ampliant les seues instal·lacions, des de les inicials del 1727 fins assolir la màxima extensió, a principis del segle XIX. En aquest darrer moment, ocupava els terrenys que avui constitueixen les fàbriques Tilesa i Bic, així com els pisos adjacents a aquesta última, coneguts popularment com pisos de les tovalles.
A l’arxiu històric provincial de Saragossa existeix un plànol de finals del segle XVIII on es reprodueix la distribució d’espais de la planta baixa i es descriu l’ús de cadascun d’ells. Bàsicament, veiem que al que avui és la Tilesa hi ha amples naus perimetrals on se situaven les principals zones de treball i assecat de peces, que descriuen dos grans patis descoberts, en un dels quals es trobava el brocal del pou que, desmantellada la fàbrica, fou adquirit per la Diputació de Castelló i instal·lat en l’antiga Beneficència, avui seu de l’Escola d’Art i Superior de Disseny i del Conservatori Superior de Música de Castelló. Al fons se situaven les basses de decantació i la sènia que, des de la sèquia que també aprofitaven les cantereries situades al voltant, pujava l’aigua que necessitava la fàbrica per a la seua producció.
A les dues bandes del carrer que avui separa Tilesa i BIC, s’obrien noves sales i departaments per als forns, així com l’habitatge reservat al comte d’Aranda (o visites destacades). Per últim, el lloc ocupat actualment pels pisos de les tovalles i el carrer privat que dona accés als seus portals, se situaven les eres, terrers i magatzems descoberts de matèries primeres.
De tot aquest conjunt, enderrocat el 1944 per aprofitar les teules i la fusta de mobila de les navades superiors, queden restes més que significatives: part de la façana principal que, tot i que lluïda i lleugerament transformada, es pot identificar a la Tilesa; part de les naus de l’angle definit per l’avinguda de Castelló i la sèquia, incloses les teulades i motllures ornamentals encara visibles a l’alçada del segon pis, baix la teulada; part de l’habitatge dels porters (entre la Tilesa i la BIC); tres forns àrabs de grans dimensions ubicats en el mateix lloc en què apareixen al plànol de darreries del segle XVIII, en molt bon estat de conservació; el mur de tancament entre BIC i els pisos de les tovalles, identificat igualment al plànol conservat a Saragossa. Cal pensar, a més, que entre les estructures de les instal·lacions industrials posteriors, i baix d’elles, hi haurà moltes més restes, que només una acurada tasca d’enderroc controlat i intervenció arqueològica posarà al descobert, com ara les basses de decantació, la sènia, el pou...
La Reial Fàbrica del Comte d’Aranda és el lloc del qual han eixit les més excelses peces de ceràmica del segle XVIII, que avui formen part de les col·leccions públiques i privades més rellevants del nostre país i d’altres indrets, com ara Nova Iork (Hispanic Society of America) o París (Musée Nationale de Céramique de Sèvres). Encara es mantenen en peu, i en bon estat de conservació, els forns on es van coure autèntiques obres d’art com l’Oració de l’Ermità del Desert de les Palmes de Benicàssim, les plaques del Calvari de la Parròquia de l’Alcora, el tonell amb la figura del deu Bac del Museu de Ceràmica de Barcelona, la gran plata amb grutescos de l’estil Bérain del Museu Nacional de Ceràmica de València, i tantes altres obres d’alt valor tècnic i artístic, que en les subhastes internacionals assoleixen destacades cotitzacions.
A l’Alcora tenim el més important de tot aquest patrimoni: l’espai físic on es van dissenyar, modelar, decorar i coure totes aquestes peces. L’estat actual d’abandonament no ha de fer-nos caure en la fàcil i errònia impressió de què res de la Reial Fàbrica es conserva. Una part substancial d’ella, ja ho hem comentat, encara roman a la vista, i és més que factible creure que bona part de la planta detallada al plànol de finals del segle XVIII es trobarà també desprès de la neteja dels locals i de l’excavació del subsòl.
ACORD
Pels motius abans assenyalats, el Grup Municipal del BLOC DE L'ALCORA presenta al Ple de l’Ajuntament de l'Alcora, per tal de debatre i, si s’escau aprovar, els següents ACORDS:
1.- Declarar Bé de Rellevància Local, amb categoria de Lloc Històric d’Interès Local, la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda, espai actualment ocupat per les fàbriques BIC i Tilesa, a l’avinguda de Castelló.
2.- Iniciar els tràmits pertinents per a que, sense perjudici per als actuals propietaris i mitjançant permutes o altres acords que es puguen prendre, la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda passe a titularitat pública.
3.- Redactar un projecte pluridisciplinar per a la recuperació de la Reial Fàbrica i la seua conversió en un espai públic, obert, didàctic i d’esbarjo, amb zones verdes, al servei de tots els alcorins.
3.- Instar a les administracions públiques europees, estatals i autonòmiques, a la col·laboració econòmica en l’execució d’aquest projecte.
A l’Alcora, 6 de juny de 2008
Signat: En Víctor Garcia i Tomàs
per a què l’Ajuntament de l’Alcora “declare la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda Bé de Rellevància Local, amb categoria de Lloc Històric d’Interès Local”
PROPOSICIÓ - MOCIÓ
La Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d’Aranda fou fundada al raval del Convent de la nostra vila el 1727. Des de l’any anterior, en què s’iniciaren les obres, el Comte començà els contactes per portar a la nova manufactura als millors artífexs que feren possible una producció de qualitat, capaç de competir amb les més prestigioses fàbriques (sobre tot les franceses). De fet, la fàbrica de l’Alcora s’inspirà en les manufactures reials franceses que, seguint les idees de Jean Baptiste Colbert, pretenien potenciar els sectors industrials més estratègics per protegir l’economia de l’Estat. Així, el Comte d’Aranda pretenia aturar la sagnant despesa que la moda per les vaixelles i luxosos objectes ornamentals de pisa suposava per al país, dins el corrent d’afrancesament imperant a Espanya des de l’arribada al tron dels Borbons.
Les manufactures reials eren empreses de grans dimensions que concentraven a les mateixes instal·lacions totes les fases del procés productiu. Així es construí la Reial Fàbrica de l’Alcora, aprofitant a més l’existència al nostre poble de nombrosos obradors de terrissa, mines d’argila, abundància d’aigua i proximitat a la mar, condicions determinants per a què el IX Comte d’Aranda, Bonaventura Abarca de Bolea, es decidís per l’Alcora front a altres poblacions dels extensos dominis de la casa comtal d’Aranda.
Al llarg de la seua història, la Reial Fàbrica ha anat ampliant les seues instal·lacions, des de les inicials del 1727 fins assolir la màxima extensió, a principis del segle XIX. En aquest darrer moment, ocupava els terrenys que avui constitueixen les fàbriques Tilesa i Bic, així com els pisos adjacents a aquesta última, coneguts popularment com pisos de les tovalles.
A l’arxiu històric provincial de Saragossa existeix un plànol de finals del segle XVIII on es reprodueix la distribució d’espais de la planta baixa i es descriu l’ús de cadascun d’ells. Bàsicament, veiem que al que avui és la Tilesa hi ha amples naus perimetrals on se situaven les principals zones de treball i assecat de peces, que descriuen dos grans patis descoberts, en un dels quals es trobava el brocal del pou que, desmantellada la fàbrica, fou adquirit per la Diputació de Castelló i instal·lat en l’antiga Beneficència, avui seu de l’Escola d’Art i Superior de Disseny i del Conservatori Superior de Música de Castelló. Al fons se situaven les basses de decantació i la sènia que, des de la sèquia que també aprofitaven les cantereries situades al voltant, pujava l’aigua que necessitava la fàbrica per a la seua producció.
A les dues bandes del carrer que avui separa Tilesa i BIC, s’obrien noves sales i departaments per als forns, així com l’habitatge reservat al comte d’Aranda (o visites destacades). Per últim, el lloc ocupat actualment pels pisos de les tovalles i el carrer privat que dona accés als seus portals, se situaven les eres, terrers i magatzems descoberts de matèries primeres.
De tot aquest conjunt, enderrocat el 1944 per aprofitar les teules i la fusta de mobila de les navades superiors, queden restes més que significatives: part de la façana principal que, tot i que lluïda i lleugerament transformada, es pot identificar a la Tilesa; part de les naus de l’angle definit per l’avinguda de Castelló i la sèquia, incloses les teulades i motllures ornamentals encara visibles a l’alçada del segon pis, baix la teulada; part de l’habitatge dels porters (entre la Tilesa i la BIC); tres forns àrabs de grans dimensions ubicats en el mateix lloc en què apareixen al plànol de darreries del segle XVIII, en molt bon estat de conservació; el mur de tancament entre BIC i els pisos de les tovalles, identificat igualment al plànol conservat a Saragossa. Cal pensar, a més, que entre les estructures de les instal·lacions industrials posteriors, i baix d’elles, hi haurà moltes més restes, que només una acurada tasca d’enderroc controlat i intervenció arqueològica posarà al descobert, com ara les basses de decantació, la sènia, el pou...
La Reial Fàbrica del Comte d’Aranda és el lloc del qual han eixit les més excelses peces de ceràmica del segle XVIII, que avui formen part de les col·leccions públiques i privades més rellevants del nostre país i d’altres indrets, com ara Nova Iork (Hispanic Society of America) o París (Musée Nationale de Céramique de Sèvres). Encara es mantenen en peu, i en bon estat de conservació, els forns on es van coure autèntiques obres d’art com l’Oració de l’Ermità del Desert de les Palmes de Benicàssim, les plaques del Calvari de la Parròquia de l’Alcora, el tonell amb la figura del deu Bac del Museu de Ceràmica de Barcelona, la gran plata amb grutescos de l’estil Bérain del Museu Nacional de Ceràmica de València, i tantes altres obres d’alt valor tècnic i artístic, que en les subhastes internacionals assoleixen destacades cotitzacions.
A l’Alcora tenim el més important de tot aquest patrimoni: l’espai físic on es van dissenyar, modelar, decorar i coure totes aquestes peces. L’estat actual d’abandonament no ha de fer-nos caure en la fàcil i errònia impressió de què res de la Reial Fàbrica es conserva. Una part substancial d’ella, ja ho hem comentat, encara roman a la vista, i és més que factible creure que bona part de la planta detallada al plànol de finals del segle XVIII es trobarà també desprès de la neteja dels locals i de l’excavació del subsòl.
ACORD
Pels motius abans assenyalats, el Grup Municipal del BLOC DE L'ALCORA presenta al Ple de l’Ajuntament de l'Alcora, per tal de debatre i, si s’escau aprovar, els següents ACORDS:
1.- Declarar Bé de Rellevància Local, amb categoria de Lloc Històric d’Interès Local, la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda, espai actualment ocupat per les fàbriques BIC i Tilesa, a l’avinguda de Castelló.
2.- Iniciar els tràmits pertinents per a que, sense perjudici per als actuals propietaris i mitjançant permutes o altres acords que es puguen prendre, la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda passe a titularitat pública.
3.- Redactar un projecte pluridisciplinar per a la recuperació de la Reial Fàbrica i la seua conversió en un espai públic, obert, didàctic i d’esbarjo, amb zones verdes, al servei de tots els alcorins.
3.- Instar a les administracions públiques europees, estatals i autonòmiques, a la col·laboració econòmica en l’execució d’aquest projecte.
A l’Alcora, 6 de juny de 2008
Signat: En Víctor Garcia i Tomàs
1 comentari:
Darrere d'aquesta moció, veig a molts del Bloc que viuen del arte, intentant situar-se, econòmicament parlant, clar!
Publica un comentari a l'entrada